Ancoratges

Hola companys hipertextuals:

Joan Campàs al seu text "Escriptures hipertextuals" ens explica que és un ancoratge. És aquell punt que se'ns apareix en un color diferent i quan hi posem el ratolí al damunt la fletxa es canvia a l'instant en una mà amb el dit índex estés, gest que instantàniament ens convida a clicar amb el botó esquerre del ratolí, perquè tots, des d'infants de P-3 fins a avis de més de vuitanta anys, si s'han familiaritzat amb Internet, saben que una mà amb el dit estés és un símbol que desperta la curiositat en tots nosaltres i ens empeny a continuar endavant.

Si cliqueu damunt Hipertexto: el nuevo concepto de documento en la cultura de la imagen. navegareu per una tesi doctoral hipertextual sobre l'hipertexte on cada pàgina,  a través d'altres ancoratges, us portarà a la història de l'escriptura, de les enciclopèdies, a les mateixes enciclopèdies en versió digital (l'Enciclopedia Britànica fins i tot va deixar-se de publicar en paper el 13 de març de 2012, ara farà dos anys) i a tota mena d'explicacions i conceptes sobre el que és la cultura i el món hipertextuals.

Màgic, no?. És una tesi doctoral amb nodes infinits, ja que cada nova pàgina ens porta a nous links amb noves pàgines, i així fins gairebé mai acabar. Com que decidim nosaltres els links per on volem navegar, ens transformem nosaltres mateixos en els autors del text que llegim. Com diu Joan Campàs: "el lector d'un hipertext està, doncs, interactivament invitat a transformar-se en autor cada vegada que ha d'enllaçar, de manera significativa, els elements de la informació. (Escriptures hipertextuals, pàg. 37).

Continuem aquesta aventura hipertextual!!!.

Roser.

Bona tarda companys hipertextuals: 

Voldria per començar citar un paràgraf del llibre de Joan Campàs, Escriptures hipertextuals.

"Un dels mites actuals és el d'un sistema universal d'informació que proporcioni accés a tot el coneixement que ha generat la humanitat en totes les èpoques i que ho faci en igualtat per a totes les persones, sense discriminacions econòmiques o socials i sense fronteres estatals o nacionals."

Segons Joan Campàs, una combinació entre la hipertextualitat i les autopistes de la informació haurien de facilitar-nos l'accés ràpid i directe a tot coneixement.

Jo, que sóc una persona que m'inicio en el món dels blogs i de l'hipertext, no hi puc estar més a favor amb aquesta afirmació,  en quant que aquí, des del 8 de març de 2014, dia mundial de la dona treballadora (com si hi hagués al món alguna dona que no treballés), us puc enviar directament al segle XII, a l'època en què la nostra llengua deixava les limitacions de l'oralitat i era per primer cop transcrita damunt un pergamí:

Bon viatge hipertextual!!!.

Link: Homilies d'Organyà

És la primera vegada que faig un blog, de fet no acostumo a consultar-los gaire els blogs. He vist els blogs dels meus companys i penso que jo no arribaré mai a fer-los tan bonics. La generació hipertextual a mi m'agafa una mica d'esquitllentes... potser serà que prefereixo trescar per la muntanya, sentir l'aire fresc i la llum del sol enlloc de passar-me hores i hores davant d'una pantalla d'ordinador.

Tampoc tinc facebook, ni twitter... i pensareu, què faig jo en una assignatura com aquesta?

Bé, allò que sí m'agrada és llegir, escriure, investigar... i no us negaré que començo a acostumar-me als links, quan veig un link penso, on em portarà això? i en clicar al damunt, tot sovint se m'obra un món nou...

Jo em moc entre dos móns, el que encara té les seves arrels en els arbres i el que comença a enlairar-se cap als núvols.

Espero poder arribar a la seva alçada.