Ancoratges

Hola companys hipertextuals:

Joan Campàs al seu text "Escriptures hipertextuals" ens explica que és un ancoratge. És aquell punt que se'ns apareix en un color diferent i quan hi posem el ratolí al damunt la fletxa es canvia a l'instant en una mà amb el dit índex estés, gest que instantàniament ens convida a clicar amb el botó esquerre del ratolí, perquè tots, des d'infants de P-3 fins a avis de més de vuitanta anys, si s'han familiaritzat amb Internet, saben que una mà amb el dit estés és un símbol que desperta la curiositat en tots nosaltres i ens empeny a continuar endavant.

Si cliqueu damunt Hipertexto: el nuevo concepto de documento en la cultura de la imagen. navegareu per una tesi doctoral hipertextual sobre l'hipertexte on cada pàgina,  a través d'altres ancoratges, us portarà a la història de l'escriptura, de les enciclopèdies, a les mateixes enciclopèdies en versió digital (l'Enciclopedia Britànica fins i tot va deixar-se de publicar en paper el 13 de març de 2012, ara farà dos anys) i a tota mena d'explicacions i conceptes sobre el que és la cultura i el món hipertextuals.

Màgic, no?. És una tesi doctoral amb nodes infinits, ja que cada nova pàgina ens porta a nous links amb noves pàgines, i així fins gairebé mai acabar. Com que decidim nosaltres els links per on volem navegar, ens transformem nosaltres mateixos en els autors del text que llegim. Com diu Joan Campàs: "el lector d'un hipertext està, doncs, interactivament invitat a transformar-se en autor cada vegada que ha d'enllaçar, de manera significativa, els elements de la informació. (Escriptures hipertextuals, pàg. 37).

Continuem aquesta aventura hipertextual!!!.

Roser.

Bona tarda companys hipertextuals: 

Voldria per començar citar un paràgraf del llibre de Joan Campàs, Escriptures hipertextuals.

"Un dels mites actuals és el d'un sistema universal d'informació que proporcioni accés a tot el coneixement que ha generat la humanitat en totes les èpoques i que ho faci en igualtat per a totes les persones, sense discriminacions econòmiques o socials i sense fronteres estatals o nacionals."

Segons Joan Campàs, una combinació entre la hipertextualitat i les autopistes de la informació haurien de facilitar-nos l'accés ràpid i directe a tot coneixement.

Jo, que sóc una persona que m'inicio en el món dels blogs i de l'hipertext, no hi puc estar més a favor amb aquesta afirmació,  en quant que aquí, des del 8 de març de 2014, dia mundial de la dona treballadora (com si hi hagués al món alguna dona que no treballés), us puc enviar directament al segle XII, a l'època en què la nostra llengua deixava les limitacions de l'oralitat i era per primer cop transcrita damunt un pergamí:

Bon viatge hipertextual!!!.

Link: Homilies d'Organyà

És la primera vegada que faig un blog, de fet no acostumo a consultar-los gaire els blogs. He vist els blogs dels meus companys i penso que jo no arribaré mai a fer-los tan bonics. La generació hipertextual a mi m'agafa una mica d'esquitllentes... potser serà que prefereixo trescar per la muntanya, sentir l'aire fresc i la llum del sol enlloc de passar-me hores i hores davant d'una pantalla d'ordinador.

Tampoc tinc facebook, ni twitter... i pensareu, què faig jo en una assignatura com aquesta?

Bé, allò que sí m'agrada és llegir, escriure, investigar... i no us negaré que començo a acostumar-me als links, quan veig un link penso, on em portarà això? i en clicar al damunt, tot sovint se m'obra un món nou...

Jo em moc entre dos móns, el que encara té les seves arrels en els arbres i el que comença a enlairar-se cap als núvols.

Espero poder arribar a la seva alçada.

Us agrada la fotografia? És la vall de Núria, pujant pel camí antic, des de Queralbs. Esta presa el mes d'agost passat. Com veureu, una de les meves principals aficions és caminar per la muntanya.
Amb moltes ganes de començar i compartir aquest espai amb vosaltres. Salut!!!